Si tinguéssim que escollir dues icones del segle XX ens quedaríem segurament amb la “Marilyn” d’Andy Warhol i la mítica imatge del Che Guevara, que tantes vegades hem vist en samarretes, posters o tovalloles. Aquest últim, un revolucionari que va portar les seves idees fins al final, que ara s’ha pogut recuperar de la ma del director Steven Soderbergh, director de “Che, el argentino” i “Che, Guerrilla”, protagonitzats per un actor únic Benicio del Toro, guanyador de la triple corona: Un Oscar, per “Traffic”, una palma d’Or del Festival de Cannes per “Che, el Argentino” i un Goya, també per aquest film. Una gran celebritat de Hollywood que va presentar el seu film en un afamat hotel a Barcelona, el passat dimarts. El “Che” va ser un personatge complexe, amb molt d’idealisme, vulnerabilitat, tracte humà, problemes físics. Amb quin fet es quedaria? Amb moltes coses. El Che va ser un ésser humà amb una voluntat excepcional i amb gran capacitat de sacrifici. Pel damunt de tot era altruista, generós amb els altres. Un heroi. I actualment hi poden haver personatges com ell? Es clar que si. Hi ha molts “Che” escampats pel món, com els doctors que ajuden a la gent a l’Àfrica i que viuen en condicions mínimes. Escriptors que diuen les seves veritats i lluiten contra la injustícia, exposant-se al pitjor. I, fins i tot, considero que el president nord-americà Obama podria ser un “Che”. Esperem que continuí amb aquest camí que ha iniciat. Va ser difícil extreure el mite per quedar-se amb l’home? Anteriorment s’han fet pel·lícules sobre el “Che” i es seguiran fent, però la principal diferència ha estat el conversar amb gent que el va conèixer directament i que ha facilitat recrear escenes molt dures i reals com els seus atacs d’asma. Hem pogut conèixer l’home i també la seva lluita idealista. Com ha estat rebut el film a Cuba? Aquesta era una de les nostres pors, però haver-nos cenyit a la gent que el va conèixer ens ha premés assolir una part de la realitat, però no deixant de dir que no és un documental. Teníem una gran responsabilitat, essent conscients de la importància del personatge i el que va fer. La resposta als EEUU en canvi no ha estat tant positiva, i entre moltes altres coses no ha agradat que no deixi gaire bé el seu paper polític als anys ‘60. A banda també vull felicitar al director Soderbergh per la valentia d’haver mantingut la llengua original. Un cas insòlit a Hollywood. Després d’haver interpretat un personatge històric contemporani li han quedat més ganes de fer-ne un altre? Si sorgeix un bon libreto –un guió- per què no? Crec que hi ha molts personatges espanyols i llatinoamericans amb una història apassionant per explicar com Hernan Cortés, o més recentment Pablo Neruda. I després de la promoció del “Che” on el tornarem a veure? Aviat estrenaré un film sobre el hombre lobo i hi ha un projecte cinematogràfic amb Martin Scorsese, que inicialment porta el títol de “Silencio”. | 
Notícies