Ara mira cap enrera i confessa que té uns records meravellosos d’aquesta experiència. Ha complert un somni, i si li preguntem què més pot demanar, la deixem sense resposta. Com vas perdre la decisió de presentar-te al casting pel paper d’Ana?
Jo sempre he volgut ser actriu. Acabava de finalitzar la selectivitat i em tocava escollir. Aleshores em vaig matricular a una escola de teatre i també a la universitat en comunicació audiovisual i vaig començar a fer les dues coses. Aquesta prova va ser al setembre següent i a l’octubre ja em van dir que era Ana, vaig haver de deixar-ho tot i vaig fer una entrega total del meu temps. Vaig haver de fer assaigs, classes de veu, tenia un preparador físic per les classes de ball, i a més vaig necessitar un entrenador para cada idioma que parlaven les diferents dones de les vides que interpretava. Aquesta pel·lícula també exigeix una entrega emocional molt gran...
Si, acabava esgotada. He descobert que tinc una gran capacitat de concentració i de treure les meves emocions, a la vida real també soc així, ploro molt, soc molt sentimental i en aquest paper es necessari. Convertir-me en Ana em va produir un gran desgast, tant físic com mental, però quan em treia el personatge de sobre em desinflava i em relaxava, dormia molt be perquè estava orgullosa del que havíem aconseguit aquell dia i intentava no pensar en el dia següent, ja ho pensaria en el moment perquè eren tres mesos i jo rodava tots els dies. La evolució personal que has tingut rodant aquesta pel·lícula, te a veure amb l’evolució que podem veure a la pantalla del personatge que interpretes?
Moltíssim, jo trobo un paral·lelisme total amb Ana, que surt de la seva bombolla, del seu entorn a Eivissa de la mà del seu pare a obrir-se a una experiència que és nova per ella, que la gaudeix tant, que absorbeix cada cosa i que es dóna, s’entrega totalment a l’amor i a les hipnosis i en mi clarament igual. Jo també surto del meu entorn, de la meva bombolleta, a de sobte viure una experiència enorme i a conèixer molta gent i a aprendre molt. Havies imaginat algun cop ser la protagonista de una de les pel·lícules de Julio Medem?
Havia somniat amb això, jo vaig veure Los amantes del circulo polar i Lucía y el sexo i com a aspirant a actriu recordo veure aquells personatges i pensar que m’encantaria fer d’una dona tan seductora i atractiva. Viure la màgia de les històries. Et va condicionar treballar per un director al que aprecies tant?
Al començament m’imposava, em feia vergonya, ell que és tant alt i jo que soc més petiteta. Ell en la primera impressió resulta seriós i una mica inaccessible, però el fet d’estar tant de temps junts als assaigs va acabar creant moltíssima confiança entre nosaltres, el que em va servir per deixar-me anar. Quan se’m va passar la vergonya va néixer aquest personatge. Per exemple, les escenes de sexe que per a mi eren també molt dures es van fer quan portàvem molt de temps rodant i l’equip que m’envoltava era gent amb la que jo ja tenia confiança i molt carinyo, l’equip em cuidava molt. Jo era la nena petita amb cara d’espantada i estaven tots animant-me i em van ajudar a confiar més en mi mateixa. Com t’has portat amb les altres actrius del repartiment?
Amb Bebe molt bé, em feia molta il·lusió conèixer-la perquè jo la coneixia com a artista i a l’hora també em feia vergonya, però arriba un moment en que te’n adones que l’altre persona és igual que tu i que estàs al mateix nivell i això t’allibera. Quin efecte et produeix veure’t per primer cop a la pantalla com a Ana?
Doncs no em reconeixia per l’aspecte i la forma d’expressar-se de l’Ana que no es la meva. Vaig fer un treball de veu molt complex per poder trobar a l’Ana. Crec que és positiu veure al personatge i no a mi mateixa quan miro la pel·lícula, de tota manera intento no jutjar-me perquè confio tantíssim en el criteri de Julio i ell està tan convençut de que està tan be, que jo el crec. Tens algun projecte a les mans?
Estic rodant una pel·lícula amb Javier Fesser. És meravellosa i molt diferent. Desprès de rodar Caótica Ana he passat un any tranquil·la, estudiant i tornant a les meves coses, però ara que torno a rodar m’ha tornat aquella sensació, aquell nervi dins que em feia falta i que em recorda que m’encanta aquesta professió i que he de lluitar per ser on soc en aquest moment.
Laura Vila
| 
