1910    febrer 09    Alfons XIII encarrega a José Canalejas la formació d'un govern lliberal. José Canalejas y Méndez ( Ferrol, La Corunya 1854 - Madrid, Espanya 1912 ), fou un advocat i polític espanyol, diverses vegades ministre i finalment President del govern (1910-1912).  Va néixer el 31 de juliol del 1854 a la ciutat del Ferrol,  Espanya fill del periodista i director del diari Eco Ferrolano José Canalejas y Casas.
Va cursar els seus primers estudis a l'escola Santoja, sent considerat un nen prodigi, als 10 anys ja traduïa el francès. Als onze anys va ser corresponsal polític de premsa amb el pseudònim de "El Cantor de Mugardos".

Va traslladar-se a Madrid amb la seva família, i va estudiar a la Universitat Central Dret, Filosofia i Lletres, és va doctorar amb dues carreres.
Va perdre amb oposició davant Marcelino Menéndez Pelayo la càtedra de literatura de la Universitat Central. Va ocupar diversos alts càrrecs de diferents institucions: Degà del Col·legi d'Advocats de Madrid, President de la Reial acadèmia de Legislació i Jurisprudència, membre de l'acadèmia de Ciències morals i polítiques i de la Reial Acadèmia de la Llengua. També va ser periodista i escriptor.
Diputat per Sòria l'any 1881, i posteriorment per Ágreda, Alcoi i Algesires, sent nomenat subsecretari de la Presidència (1883-1888), Ministre de Foment (1888), Ministre de Gràcia i Justícia (1888-1890), Ministre d'Hisenda (1894-1895), Ministre d'Agricultura, Indústria i Comerç (1902-1910).
En acabar la Guerra de Cuba fou nomenat cap del Partit Liberal sota el regnat d'Alfons XIII, destacant com ideòleg d'una corrent d'esquerres que defensava ideals democràtics i la separació entre Església i Estat.
El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antonio Maura y Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.